El Castell de Queralt i Església de Sant Miquel del castell de Queralt

Indirectament, es pot remuntar l'existència d'aquesta fortalesa al govern del comte Guifré, entre els anys 880-897, quan aquest comte organitzà el repoblament del comtat d'Osona, del qual el castell de Queralt era en aquell moment el límit més ponentí. L'any 976 el comte Borrell II i la seva muller Ledgarda vengueren a Guitard, vescomte de Barcelona, el castell de Queralt, situat als confins de la Marca contra Espanya. La família vescomtal barcelonina es desprèn del castell a favor de Trasoar de la família dels vescomtes d'Osona, els fills del qual s'adjudicaren la possessió del castell en la totalitat. A principis del segle xi fou discutida la propietat entre dos senyors, Sal·la, bisbe d'Urgell i Sendred de Gurb. L'any 1002, els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona convocaren judici i se suposa que la sentència, que no es coneix, fou favorable al bisbe Sal·la. Això no obstant, l'indret es troba vinculat als Gurb-Queralt, que en foren els únics senyors, no sabem si per compra o per usurpació, mètode sovint emprat a l'època.

Durant el període de govern de Bernat Sendred de Gurb, es produí un important repoblament de les terres ponentines del castell, creant nous nuclis de població i els castells de Montargull, Rauric i Figuerola, tasca que continuà el seu fill Guillem Bernat de Queralt, mort el 1084 i primer a emprar el locatiu de Queralt com a cognom. Degut a diverses morts sense descendència la propietat es dividí en dues branques de la família anomenades Queralt i que posseïen diferent classe de domini; per exemple, una el domini eminent (el dret de propietat superior al domini útil dels senyors), i l'altra la possessió en feu o la castlania. A finals del segle xii i principis del XIII la branca principal desapareix i la branca secundària s'instal·la a Queralt. L'any 1212, Arnau de Timor compra a Berenguer III de Gurb Queralt el castell en lliure i franc alou i el seu fill es cognomena Queralt i reuneix la baronia de Santa Coloma.

Vers el 1365 era de Dalmau de Queralt, senyor, també, del lloc de Santa Coloma. Senyors notables de Queralt foren Pere IV de Queralt, finat el 1408, i sobretot Pere VI de Queralt, militar, diplomàtic, home de lletres, que estigué al servei dels reis Pere el del Punyalet, Joan I i Martí l'Humà. El 1463 un successor de la nissaga, Guerau I, partidari de la causa catalana de la Generalitat, és desposseït pel seu fill Dalmau II, partidari de Joan II. Pere VIII, el 1599, rep el títol de comte de Santa Coloma de mans de Felip III de Castella. L'hereu, Dalmau III de Queralt, fou virrei de Catalunya en esclatar la Guerra dels Segadors i fou mort el dia del Corpus de Sang (7 de juny de 1640). El seu fill, distingit per Felip IV serà elevat a Grande de España el 1647.

El comte

de Santa Coloma va vendre el castell, el 1842, al comerciant Josep Safont; la venda concerneix "la misma casa ó castillo de Queralt, muy deteriorada, con su corral para ganado.

L'últim cop que es va fer servir com a defensa va ser en la guerra carlina.

El 24 de juliol de 2021 es va declarar un incendi al municipi de Santa Coloma de Queralt que ràpidament es va estendre a la comarca de l'Anoia. Les dues esglésies i el castell van ser engolides per les flames del foc però l'afectació a les restes fou superficial.

Toll de la Falsilla

Es un toll on s'ajunten els rius de Grumeres i de Riudeboix amb dos saltants d'aigua en epoques de molta aigua. Zona molt tranquila i fresca a l'estiu.

Ermita Sant Esteve de Ferriols amb la seva pedra

És una ermita romànica de línies rústegues i senzilles amb porta adovellada. L'interior té volta lleugerament apuntada a un dels costats i dos arcs de mig punt al lateral d'una paret. L'altar, de pedra, està sobrealçat. Hi ha un nínxol, d'època posterior (potser del segle XVIII) per a imatge. La coberta és a un vessant. Es troba a frec del mas dels Ferriols i a la partió de les comarques de la Conca de Barberà i l'Anoia; a la partió dels municipis de Bellprat i Santa Coloma de Queralt i a la partió de les províncies de Barcelona i Tarragona.

Molí fariner de Riudeboix

Antic molí fariner, el molí de Riudeboix, documentat al segle XI i enrunat des de fa ja molts anys a prop de la masia de Riudeboix.

Església de Sant Salvador

D'una nau, planta rectangular. Façana amb el campanar incorporat que presenta dues obertures per les campanes i una petita finestreta per il·luminar l'interior d'aquesta edificació. El portal és rectangular. El poble es va desenvolupar al voltant d'aquesta església datada l'any 1641. L'església de Sant Jaume de Queralt li era sufragània. Són copatrons Sant Antoni Abat i Sant Isidre Llaurador, significació del caràcter agrícola i ramader de la població.

Ermita de Sant Jaume de Queralt  (anteriorment Sant Cristòfol)

Construcció romànica d'una nau, campanar de cadireta refet.[4] Murs laterals decorats amb arcuacions i bandes llombardes. L'absis està substituït per una construcció rectangular. En el testament de Pere Queralt, any 1166, s'indica: "Relinquo ecclessie de Queralt meum dominium de Condaminis sicuti est a gradus Sancti Michelis infra, ita ut statuartur ibi unis presbiter qui oret pro anima mea et omnium parentum meorum". Per raó dels arcs llombards i alguns altres elements arqueològics, considerem que devers aqueixa època deu ésser la construcció del temple, encara que no desatenem la possibilitat que si ja al segle x el bisbe d'Urgell manifestava drets al castell, versemblantment aquest podia comptar ja amb una capella, per senzilla que fos.